Capitalismo? Terrorismo diría yo, y los que no lo quieren ver son ciegos. Un sistema que oprime al más débil y deja indemne a toda esa panda de estafadores. Ahora muchos pensaréis, y qué defiendes, el comunismo? En absoluto. Pero el capitalismo me da risa. Un sistema que nos ha demostrado una y otra vez que no es viable, un sistema que no nos deja ni respirar y que hace que los ricos sean más ricos y los pobres estén más jodidos. Si, eso es. Puede que sea una opinión un poco radical, pero es a lo que ellos me abocan, a ese extremo, a ese odio. Porque todo es muy bonito cuando estás dentro de su juego, cuando tienes su querido dinero para jugar, pero ahh amigo, las cosas pueden cambiar y puedes ver que no es tan maravilloso como lo pintaban. Alternativas? Muchas, infinidad de socialismos, infinidad de comunismos en todas sus formas. En mi opinión, una mezcla, un "hibrido". Y eso cómo?, pues bueno, esta claro que yo no tengo la respuesta. Pero tengo muy claro que es lo que no quiero. También que con un poco de esfuerzo todo esto podría cambiar, podría ser mejor. Pero estamos tan ciegos, nos ha cegado tanto el capitalismo, lo vemos como la única opción válida hoy en día, nadie ve otra alternativa que no sea esa. Porque pocos conocen las alternativas y a pocos les preocupan las soluciones. Se vive muy cómodo desde casa.
También tengo que decir que se lo han montado muy bien porque desde pequeños ya tenemos la ilusión de ser ricos. El referente de esta sociedad es la persona más rica, todos queremos tener sumas y sumas de dinero. Pero, cómo se consigue eso? Especulando, estafando, robando... Vaya ideales para una sociedad. Que vergüenza. Yo personalmente me siento indignado y sobretodo afectado.
Con todo esto concluyo mi opinión, que puede ser que no guste, que puede ser que no sea la más acertada, sí, pero desgraciadamente o afortunadamente es la que tengo y es la que me veo obligado a tener.
Bé, primer que tot dir-te que m’agrada la teva entrada. M’agrada veure que penses en estes coses, que les escrigues. A pesar de tot, voldria matisar allò amb el que diste (o no).
ResponderEliminarTens raó, i seria redundant argumentar fins arribar fins a la mateixa conclusió que tu: el capitalisme afavoreix al qui està en una situació de poder... (¿Quan un grup amb capacitat de pressió, de poder, no l’ha utilitzat?). En tot cas, no crec que es puga considerar una valoració radical la teva opinió (“Puede que sea una opinión un poco radical, pero ess a lo que ellos me abocan...”), encara que crec que és una visió (que no valoració) massa extrema del capitalisme; Hui en dia no hi ha una “mà invisible” que regule el mercat... les teories neoliberals d’Adam Smith són un poc caduques: el sector públic interfereix constantment en la vida econòmica. Avui pots estudiar, progressar, evolucionar... encara que és una putada començar de l’última casella en esta partida que és la vida (materialment parlant).
Respecte les alternatives al model de capitalisme que avui impera, compartixc la teva opinió que la societat està cega, tonta, estúpida, i fastigosament desinteresada i desvinculada de l’actualitat generalista que la rodeja. Així, tornant als clàssics, que en realitat no ho són tant, la classe obrera no és conscient de tot el poder té. Ni ho somia. Les esperances de millora, de major benestar, han sigut tapades per uns grans avanços socials que, sense oblidar totes les millores en aquest aspecte que han comportat, encara disten anys llum d’una societat igualitària. Tindre un televisor, un cotxe i una vivenda on deixar-se caure pareix que és motiu suficient per a desviar tota la nostra “consciència de classe”, que ens ha sigut furtada a base d’ignorància.
També voldria dir que el capitalisme no és baix la meva concepció la reencarnació del dimoni, però eh, juraria que es queda a les portes de Tàrtar... Malgrat això, tenim que tindre present que no ens queda altra que conviure amb ell, al menys de moment, i que si seguim fent la bola més i més gran no es ajudarà; no podem pensar que eixe ésser efímer, els mercats, estan dirigits per persones dedicades a robar, especular, succionar... i encara que així fora, opine que queda un xicotet lloc per a aquella gent que només té les seves ganes de treballar i superar-se per a canviar l’entorn que el rodeja, llaurant-se un futur distint a la realitat que, al arbitri de ves a saber què, li ha tocat.
Bé, sense ànim de reescriure fins la sacietat, ja comentaré com organitzaria jo tot aquest “cotarro”.